Apostolicam actuositatem

Survesta

Prolog
Cap. 1  La vocaziun dils laics agl apostolat
Cap. 2  Las finamiras digl apostolat dils laics
Cap. 3  Differents camps digl apostolat
Cap. 4  Differentas fuormas digl apostolat
Cap. 5  Igl uorden ch’ei da risguardar
Cap. 6  La formaziun agl apostolat
Appel dil concil
 

Prolog

1. Il Concil vul che l’activitad apostolica dil Pievel de Diu survegni pli gronda peisa e sevolva perquei instantamein als cristifideivels laics. Il Concil ha gia menziunau en auters loghens [Lumen Gentium 33ss] lur rolla specifica ed absolutamein necessaria ella missiun della Baselgia. Pertgei igl apostolat dils laics ha siu origin ella vocaziun cristiana sezza ed astga perquei mai muncar ella Baselgia. La Sontga Scartira sezza muossa abundontamein con spontana e fritgeivla che tala activitad era agl origin della Baselgia (mira Fatgs 11,19–21; 18,26; Ro 16,1–16; Fil 4,3).

Nos temps denton pretendan buca meins premura dils laics. Anzi, las circumstanzias hodiernas pretendan absolutamein che lur apostolat seigi pli intensivs e pli extensivs. Facticamein han la carschen constanta della populaziun, il progress scientific e della tecnica, las relaziuns denter ils carstgauns che daventan adina pli stretgas, buca mo slargiau en moda extraordinaria il camp digl apostolat dils laics, ch’ei per gronda part insumma accessibels mo ad els, mo han era scaffiu novs problems che pretendan attenziun, premura ed engaschament da lur vart. Tal apostolat ei daventaus ton pli urgents, che l’autonomia de biars secturs della veta humana ei carschida fetg, sco igl ei gest. Mo che quei ei succediu mintgaton cun s’allontanar de quels secturs dagl uorden etic e religius, e consequentamein cun grond prighel per la veta cristiana. Ultra de quei savess la Baselgia senza la lavur dils laics mo vessamein esser presenta ed activa en bia regiuns nua ch’ei dat fetg paucs spirituals, ni – sco ei sa schabegiar – che quels vegnan privai dalla libertad necessaria en lur ministeri. In segn de quels basegns multifars ed urgents ei igl agir evident dil Spert Sogn che fa ch’ils laics ein oz adina pli e pli pertscharts dell’atgna responsabladad e che cloma els dapertut al survetsch de Cristus e della Baselgia.

[…]

 

La vocaziun dils laics agl apostolat

2. Quei ei la finamira della Baselgia: derasar il reginavel de Cristus sur igl entir mund per la gloria de Diu Bab sinaquei che tuts carstgauns daventien participonts dil spindrament che porta salit e ch’il mund entir vegni entras els orientaus viers Cristus. Scadina activitad dil tgierp mistic orientada viers questa mira vegn numnada apostolat. Quel exercitescha la Baselgia en modas differentas entras tut ses members. Pertgei la vocaziun cristiana ei sco tala, muort sia natira, vocaziun agl apostolat. [Vegn citaus Ef 4,16]

[…]

Ei dat ella Baselgia ina differenza dils survetschs (ministeris), denton unitad della missiun. Als apostels ed a lur successurs ei vegniu surdau da Cristus il pensum dad instruir, sanctificar e direger en siu num. Ils laics denton ch’ein daventai participonts digl uffeci sacerdotal, profetic e regal de Cristus, han enteifer la missiun digl entir pievel de Diu lur agen pensum ella Baselgia ed el mund (mira Lumen Gentium 31).

[…]

3. Ils laics han il duer ed il dretg agl apostolat neu dalla uniun sezza cun Cristus sco cau. Pertgei els ein incorporai el tgierp mistic de Cristus entras il batten, enfirmi dalla forza dil Spert Sogn entras la creisma ed ein cheutras deputai agl apostolat dal Segner sez. Ei vegnan consecrai sco sacerdozi regal e pievel sogn (mira 1 Pd 2,4–10).

[…]

 

Differents camps digl apostolat

9. […] Damai che las dunnas han oz ina funcziun adina pli activa ell’entira veta della societad, eis ei da fetg gronda impurtonza che ellas hagien art e part era els differents camps digl apostolat della Baselgia. […]

10. […] Pertgei semegliontamein sco quels umens e quellas dunnas ch’han gidau Paul ell’annunzia­ziun digl evangeli (cfr. Fatgs 18,18.26; Ro 16,3), cumpleteschan laics cun spért veramein apostolic quei che maunca a lur frars; els rinforzan spiritualmein ils pasturs ed igl ulteriur pievel cartent (cfr. 1 Cor 16,17–18). […]

[…]