da sora Armina Maissen
En ductrina el temps da scola udevan ins meinsvart enzatgei sur dil pievel paganil. El venereschi idols e creigi buca en nies Diu. Ins stoppi rugar per els, che era els vegnien spindrai. In tec alla gada hai jeu lu saviu sedistanziar da quei meini sur dils pagauns. E quei, cura che jeu hai entschiet a sefatschentar pli fervent cun la bibla. En il cudisch dalla sabientscha (11,24) san ins per exempel leger: «Ti sbettas nuot da quei che ti has scaffiu, pertgei sche ti odiasses ei, vesses ti buca scaffiu ei.» Nus tuts essan affons da Diu: nus cristians, ils pagauns, ils muslims… ed era quels senza religiun e confessiun. Tuts ha Dieus scaffiu e vuliu; e tuts vul el in di anavos tier el. El ei il retg digl entir mund.
Vegli la steila da Betlehem, che ha menau ils sabis tier igl affon divin al pursepen, sclarir danovamein sur tut ils pievels e far els e nus tuts vengonzs dall’ierta e rihezia da nies Bab en tschiel.
Ef 3,2–3a.5–6
Vus veis franc udiu, tgei uffeci che la grazia da Diu ha confidau a mi en vossa favur. Tras ina revelaziun ei il misteri vegnius fatgs paleis a mi.
Pli baul ei quei misteri buca vegnius fatgs enconuschents als fegls dils carstgauns, sco quei ch’el ei ussa vegnius revelaus a ses sogns apostels ed als profets el Spert, numnadamein quei: Ils
pagauns ein nos cunartavels, els appartegnan al medem tgierp ed els han cun nus art e part dall’empermischun en Cristus Jesus tras igl evangeli.
