da Maria Cristina Derungs-Bartolomei
Il passadi ord la brev a quels de Colossa cuntegn encunter la fin in cuort codex de reglas per relaziuns familiaras e denter patruns e survients (sclavs). Sco en auters texts analogs dil Niev Testament, corrispundan las indicaziuns alla morala dil temps, mo muossan era enzatgei niev. Che dunnas, affons, survients ein suttamess (aschia egl original) secapeva da sesez. Enzatgei niev san ins denton anflar ell’admoniziun als umens de carezar lur dunnas; als babs d’exercitar lur autoritad en moda savieivla; als patruns de tractar lur survients cun giustia e gestadad.
Il messadi digl Evangeli ha buca igl intent ed effect immediat de midar las reglas socialas dil liug e dil temps. Quellas ston denton vegnir interpretadas ella glisch della cardientscha ella Levada e della participaziun dils cartents alla nova veta, che mida diltut il stil dellas relaziuns. Quei ei il tema dell’emprema part dil passadi, el qual nus anflein impurtonts muossavias: Tedlar il Plaid de Cristus e seschar direger da quel; viver en carezia ed exercitar quella en tuts graus, era ella pazienza ed el perdun; esser engrazieivels e far tut en num dil Segner. Quei betta nova glisch era sin las relaziuns familiaras e socialas.
Col 3,12–21
Vus elegi da Diu, sogns e zun carezai: Sevestgi cun cordiala misericordia, cun buontad, humilitonza, migeivladad e pazienzia.
Supportei in l’auter e perdunei vicendeivlamein, sch’enzatgi ha da selamentar sur da l’auter. Sco il Segner ha perdunau a vus, aschia fagei era vus.
Mo surtut sevestgi cun la carezia ch’ei il ligiom dalla perfecziun.
E la pasch da Cristus possi reger en vos cors; tier quella essas vus gie clamai sco membra d’in sulet tgierp. E seigies engrazieivels.
Il plaid da Cristus duei avdar rehamein enten vus; instrui ed admoni in l’auter en tutta sabientscha.
E cun psalms, himnis e canzuns spiritualas cantei a Diu plein engrazieivladad en vos cors.
Tut quei che vus fageis cun plaids ni cun ovras, fagei tut el num dil Segner Jesus, ed engraziei tras el a Diu il Bab.
Vus dunnauns, seigies attaschadas a vos umens sco ei descha enten il Segner.
Vus umens, carezei vossas dunnauns e seigies buca maltschecs ed engurgni viers ellas.
Vus affons, obedi a vos geniturs en tuts graus, pertgei quei plai al Segner.
Vus babs, buca provochei vos affons, sinaquei ch’els piardien buca la curascha.
