da ser Jan-Andrea Bernhard
Tgi giavischa dapli? In amitg, in frar, ina persuna plein beinvulientscha – la beinvulientscha muossa Cristus en siu viver ed agir en nossa favur.
Forsa denton sedamonda ina ni l’autra persuna, ti ni jeu: «Tgei vaiel fatg che quella persuna ha stuiu unfrir sia veta per mes puccaus? Sun jeu schi in schliet carstgaun?»
Dapi miu temps d’uffonza sundel sedumandaus regularmein, tgei che miu puccau seigi, che Cristus ha stuiu unfrir sia veta per miu puccau. Mintgaton saiel aunc oz buc ei. Denton seregordel adina
puspei d’in plaid dil sogn Augustin da Hippo: «Puccau ei buca quei ch’ins sa schar, mobein quei ch’ins sa buca schar.»
Veramein, tut schai buca en nos mauns, e nua ch’ins viva schabegian sbagls e puccaus, vulend e nunvulend. Sch’ins mira anavos, lu fagein mintgaton stem: «Cheu eis ei buca gartegiau, leu havess
jeu saviu far auter, e tscheu vaiel fatg puccau. Vulend ni nunvulend.»
Per cletg dat ei cheu quei amitg, quei frar, quella persuna plein beinvulientscha – Cristus che ha unfriu sia veta per miu puccau.
Heb 9,24–28
Cristus ei buca entraus en in sanctuari fatgs cun mauns da carstgauns, sco en ina imitaziun dalla realitad, anzi, el ei entraus en tschiel sez, per cumparer ussa avon la fatscha da Diu en nossa
favur. El ei era buc entraus per unfrir sesez bia gadas, sco il premsacerdot entra onn per onn el Sontgissim cun saung ch’ei buc il siu, pertgei schiglioc vess el stuiu pitir bia gadas dapi la
creaziun dil mund.
Mo ussa eis el alla fin dil temps cumparius ina suletta gada, per dismetter il puccau tras siu sacrifeci. E sco igl ei destinau pils carstgauns da murir ina gada, e lu suonda il truament, aschia
ei era Cristus vegnius unfrius ina suletta gada per lavar naven ils puccaus da biars; la secunda gada vegn el a cumparer senza puccau per purtar il spindrament a quels che spetgan el.
☛ 1. lecziun dalla dumengia: 1 Re 17,10–16
☛ evangeli dalla dumengia: Mc 12,38–44
