da Marcel Köhle
La carezia e la figlialonza da Diu ein las duas grondas tematicas ellas brevs da sogn Gion. Ella lecziun da questa dumengia vegn quei messadi presentaus en in fuorma concentrada, sch’igl autur scriva: «Mirei tonaton, tgei gronda carezia ch’il Bab ha demussau a nus: Nus vegnin numnai affons da Diu, e quei essan nus era.»
Quels plaids vegnan normalmein recitai els survetschs divins sco introducziun ell’oraziun dil Babnos. Quels plaids duein regurdar nus che nus vegnin els survetschs divins ensemen sco gronda famiglia da Diu, sco frars e soras.
1 Gn 3,1–2
Mirei tonaton, tgei gronda carezia
ch’il Bab ha demussau a nus:
Nus vegnin numnai affons da Diu,
e quei essan nus era.
Il mund enconuscha buca nus,
perquei ch’el ha buca enconuschiu el.
Mes cars, ussa essan nus affons da Diu,
mo quei che nus vegnin ad esser,
ei aunc buca semussau.
Quei savein nus denton: Cu el vegn a semussar,
vegnin nus ad esser semeglionts ad el,
pertgei nus vegnin a veser el sco el ei.
☛ 1. lecziun dalla dumengia: Fatgs 4,8–12
☛ evangeli dalla dumengia: Gn 10,11–18
