dad Ursicin G. G. Derungs
La lecziun ord il cudisch dil Veder Testament Jesus Sirah plaida per sesezza ed ei perquei capeivla.
Mintgin sa purtar sia cunscienzia avon quels plaids ed examinar, schebein el corrispunda en siu agir a quels.
El ni ella san era anflar en quella lecziun quasi ils medems plaids sco el paternies e verificar, con lunsch ch’il paternies sez ei vivs ella veta e buca mo recitaus en baselgia.
Ins savess aunc constatar, co camonds fundamentals della veta, buca mo cristiana, tonschan sur tschentaners naven dagl Jesus Sirah tochen tier il «priedi sil cuolm» dils evangelis (cf. Mt 5–7). E constatar ch’igl esser cristifideivel vess d’haver ina solida basa humana. Pertgei de quella vul igl Jesus Sirah plidar.
Sir 27,30–28,7
Gretta e rabia, era quei ei zatgei abominabel,
igl ei il cunfar dil puccont.
Quel che fa vendetga vegn a veser la vendetga dil Segner,
lez vegn a tener rigurusamein quen da ses puccaus.
Perduna a tiu proxim siu entiert,
lu vegnan er tes puccaus perdunai, sche ti rogas.
Sch’in carstgaun nutrescha la gretta encunter siu proxim,
sa el lu spitgar salvament dil Segner?
Cul carstgaun ch’ei sco el ha el nuot cumpassiun,
mo fa oraziun per ses agens puccaus.
El ch’ei svaneivels nutrescha la gretta,
tgi duei lu perdunar ses puccaus,
patratga vid la fin e cala d’odiar,
patratga vid la svaneivladad e la mort ed observa ils camondaments.
Seregorda dils camondaments e buc hagies gretta sil proxim,
seregorda dalla ligia digl Altissim e perduna la cuolpa.
