da sur Marcus Flury
La situaziun ella pleiv da Jerusalem era la suandonta: Ei deva sper ils Hebrès, pia Gedius ch’ein daventai cristians e che plidavan aramaic era Grecs, pia cristians che plidavan grec. Tier lezs dev’ei vieuas che eran ord motivs religus secasadas a Jerusalem e ch’eran per ordinari paupras. Denter quellas duas gruppaziuns ha ei dau tensiuns. Ils apostels han reagiu sin quei problem actual e concret. Els han schau eleger 7 diacons, han pia scaffiu in niev uffeci ella Baselgia e quei en tutta fuorma cun oraziun ed imposiziun dils mauns. Els ha schau eleger ed han buca semplamein nominau. Gia lu regeva ina certa structura sinodala!
Savess quei buc esser in muossavia per la Baselgia da nies temps, numnadamein da rispunder a basegns concrets. Jeu patratgel vid arver ils uffecis ecclesiastics era per dunnas, vid «viri probati» ni vid novas incaricas ecclesiasticas che corrispundan als basegns actuals dallas pleivs. Quella curascha ch’ils apostels han giu a sias uras fagess era bein alla Baselgia da nies temps.
Fatgs 6,1–7
Damai ch’il diember dils giuvnals s’augmentava, han ils Grecs entschiet lezs dis a murmignar encunter ils Hebrès, perquei che lur vieuas vegnevan negligidas el survetsch da meisa quotidian. Cheu han ils dudisch clamau ensemen tut ils giuvnals e detg: Igl ei buc endretg che nus negligîen il plaid da Diu per survir a meisa. Perquei, frars, tscharni denter vus siat umens da buna reputaziun e plein spért e sabientscha; a quels lein nus surdar quei uffeci. Nus denton lein sededicar all’oraziun ed al survetsch dil plaid. Quella proposta ha plaschiu all’entira raspada, ed ei han eligiu Stiafen, in um plein cardientscha e Spert sogn, lu Filip e Prohor, Nicanor e Timon, Parmenas e Nicolaus, in proselit d’Antiochia. Quels han ei presentau als apostels, e lezs han urau ed imponiu ils mauns ad els. Ed il plaid da Diu sederasava, ed il diember da giuvnals a Jerusalem s’augmentava fetg. Era in grond diember da sacerdots ha acceptau obedeivlamein la cardientscha.
