da sur Martin Bearth
En quei cuort rapport dalla veta dils emprems cristifideivels astgein nus dar in’egliada en lur dafar religius e social: Els serimnavan ella halla da Salomon, ina halla dil temps giudaic a Jerusalem. Ei deva aunc buc ina separaziun da Gedius e cristians. Ils apostels fagevan miraclas, medegond malsauns e malspirtai. Roschas dad umens e dunnas, buca mo umens, retschevevan la nova ductrina cristiana.
Ils apostels passan els fastitgs da Jesus. Sco Jesus fan era els veseivla la buontad e generusadad dil Diu che careza tuts carstgauns: Sauns e malsauns, umens e dunnas, sogns e pucconts, Gedius e cristians. Era la Baselgia da Jesus, era ozildi, duei esser cheu per tuts. Era ella duei esser in maletg dil Diu buntadeivel e generus.
Fatgs 5,12–16
Tras ils mauns dils apostels ein bia enzennas e miraclas daventadas denter il pievel. Tuts stevan perinamein ella halla da Salomon. Dils auters ughegiava negin da seunir cun els; il pievel denton ludava els zun fetg.
Adina pli biars vegnevan menai alla cardientscha el Segner, roschas dad umens e femnas. Perfin ils malsauns purtav’ins o sillas vias e metteva els sin letgs e sin grats, sinaquei che, mond Pieder sperasvi, silmeins si’umbriva crodi sin in ni l’auter dad els. Era ord ils marcaus vischinonts da Jerusalem vegnevan roschas da glieud che purtavan neutier lur malsauns e da quels che fuvan murtirai da spérts malmunds; e tuts vegnevan medegai.
