da sur Marcus Flury
Cu jeu hai legiu il text da quella lecziun, ei ina canzun ord la «Consolaziun» vegnida endamen a mi. L’emprema strofa secloma: «La vanadad en prighel stat cun pump’e gronda dignitad. Va sc’in pivun enten vali, mo dat vonzei culs peis ensi.» La tiarza strofa finescha culs plaids: «Sas far il leischen fetsch jeu buc, perdun’a mi ch’jeu hai tei tuc.» Tgisà sche quella canzun ei inspirada dil cudisch dil predicatur? Quei cudisch reflectescha numnadamein experientschas humanas e tschenta damondas malemper¬neivlas, sin las qualas el anfla negina risposta, gnanc tiels filosofs e teologs da siu temps. Tgei ei il carstgaun? Per tgei viv’el? Tgei nezegian ad el rihezia e savida e tut quei ch’el ha acquistau, sche auters san surprender quei ni sche la mort eliminescha tut quei? Il predicatur ei zun critics enviers tut quei ch’il carstgaun garegia. Per el ei quei vanadad.
Sch’ins legia igl entir cudisch dil predicatur, sche san ins trer la consclusiun: Gauda la veta, denton adina cun l’enconuschientscha che tut ei finalmein vanadad, vargheivel e buca da retener. Possess e rihezia sazieschan noss’olma buca per adina.
Pred 1,2; 2,21–23
Vanadad dallas vanadads, di il predicatur, vanadad dallas vanadads, tut ei mo vanadad.
Ei po dar ch’in carstgaun ei sestentaus per sabientscha, enconuschientscha e success, ed el sto surschar tut ad in che ha fatg nuot persuenter. Era quei ei vanadad ed in grond mal.
Tgei ha quei carstgaun da tut sia stenta e dils plans da siu spért, pils quals el ha barhau sut il sulegl?
Tut ses dis ein mo peina, spir fastedi sia occupaziun, gnanc la notg anfla siu cor ruaus. Era quei ei vanadad.
