da sora Armina Maissen
Elisa sto d’ina vart esser staus ina persunalitad cun ils peis ferm sin tiara e da l’autra vart fetg attents per schabetgs buca terresters. Sia attenziun per quei che capitava era horizontala e verticala. La vocaziun ha buca contonschiu el en in tempel ni en in palast da retgs, mobein sil plaz da lavur. El steva en buna relaziun cun Diu e culs carstgauns. Perquei ha el buca stuiu ponderar ditg, sch’el sappi e dueigi dar suatientscha ad Elia. En relaziun cun Diu ha el sentiu en siu intern che quella vocaziun ei buca terrestra. En relaziun cun ils carstgauns ha el sco risposta perquei giu aunc in «aber», e quel cumpeglia la carezia proximala, l’engrazieivladad viers ils geniturs ed il quitau per ils paupers.
Ina tenuta admirabla che ha existiu ed exista da tuts temps – era en temps d’uiara, era ozildi – mo ella ei plitost rara e fa buca canera. Lein engraziar persuenter.
1 Re 19,16b.19–21
Lezs dis ha il Segner detg ad Elia:
Elisa, il fegl da Safat d’Abel-Mehola, dueis ti unscher L’uncziun ei in ritus che introducescha il survetsch sco retg , profet ni sacerdot. per profet en tiu stagl.
Cu Elia ei ius naven da leu, ha el entupau Elisa, il fegl da Safat, occupaus cun arar, e dudisch pèra bos mavan ordavon ad el. El sez era sper il dudischavel.
Passond sper el vi fiera Elia siu manti sin el. Cheu ha Elisa bandunau ils bos, ei currius suenter el ed ha detg: Lubescha mo aunc dad ir a bitschar bab e mumma, lu vi jeu suandar tei. Elia ha rispundiu: Va, mo retuorna puspei. Patratga tgei che jeu hai fatg cun tei!
Cheu ei Elisa seviults naven dad el, ha priu il pèr bos e mazzau els. Cul giuv dils bos ha el fatg cuer la carn e dau da magliar alla glieud. Lu eis el sefatgs si, ei suandaus Elia ed ha surviu ad el.
