da ser Jan-Andrea Bernhard
Sch’ins dumandass oz sin via: Tgei ei in «unschiu»? – lu vessen paucs ina risposta, auters denton forsa ina risposta nunadattada. Cunquei ch’ei dat strusch pli retgs el senn dil Veder Testament, eis ei era grev da situar e capir il plaid «unschiu». Forsa fuss da cumparegliar cun «clamau» – clamaus da luvrar sco president, clamada da luvrar sco plevonessa, clamaus da luvrar sco fumegl, clamada da luvrar sco scolasta. Mintga clamada ei enzatgei sco esser «unschius» resp. «unschida» da Diu.
David leva buca metter maun vid Saul cunquei ch’el era unschius.
En nossa veta quotidiana dat ei tons muments che nus vegnin tentai da metter maun vid enzatgi – «metter maun vid enzatgi» sa era esser: provocar enzatgi, sentenziar enzatgi, gie schizun ignorar enzatgi… Mintgaton eis ei fetg sempel da «metter maun vid enzatgi»… En quellas situaziuns para ei perdert da seregurdar dil sedar ed agir da David: respectar la dignitad da mintga carstgaun perquei che mintgin ei clamaus e mintgina ei clamada – «unschius ed unschida» – da Diu. In e scadin ha sia clamada. Tgei lein nus cheu sentenziar?
Pertgei: «Il Segner renda a scadin tenor sia giustia e fideivladad» (1 Sam 26,23).
1 Sam 26,2.7–9.12–13.22–23
Lezs dis ei Saul semess sin via ed ius giu el desiert da Sif e cun el treimelli umens, ils eligi d’Israel, per encurir David el desiert da Sif.
Cu David ed Abisai ein da notg arrivai tier ils umens, uarda, cheu era Saul sedurmentaus enamiez il rudi dils carrs, e sia lontscha era fitgada el terren sper siu tgau. Mo Abner ed ils umens schischevan dentourn el. Cheu di Abisai a David: Dieus ha dau oz tiu inimitg en tes mauns. Sche vi jeu pia fitgar el vid il terren cun ina furada; ei vegn buc a duvrar ina secunda. Mo David di ad Abisai: Buca pren la veta ad el! Pertgei tgi savess metter maun vid igl unschiu dil Segner senza vegnir castigiaus?
E David ha priu la lontscha ed il buccal d’aua sper il tgau da Saul, ed els ein i naven. E negin ha viu ni engartau ei, negin ei sedestadaus, els durmevan tuts; pertgei in sien profund tarmess dil Segner era curdaus sin els. E David ei ius vi da l’autra vart, e sepustaus dalunsch sil tgiembel dil crest, ch’il spazi denteren era gronds.
Ed ussa cloma David: Cheu ei la lontscha dil retg. In dils umens duei vegnir neu per ella. Mo il Segner renda a scadin tenor sia giustia e fideivladad. Pertgei oz ha il Segner dau tei en mes mauns, mo jeu hai buca vuliu metter maun vid igl unschiu dil Segner.
