dad Ursicin G. G. Derungs
Il retg Salomon ha rugau per sabientscha sur tut igl auter; buca per liunga veta, buca per rihezias. Quella oraziun ei vegnida exaudida. Gia l’oraziun sezza era sabia e cunteneva pia gia sco tala il dun della sabientscha. In exempel co il far oraziun ei gia in esser exaudius. E per tgei rughein nus?
La sabientscha ei buc ina vertid sper tontas autras; ella dat mesira ed olma a tschellas vertids, sco la carezia descretta da Paulus en 1 Cor 13. Esser savieivels vul per exempel dir: haver mesira, schizun el bien ed egl exercezi de tuttas vertids. Esser prudents? Quei corrispundess alla vertid cardinala della prudientscha. Mo esser memia prudents? Quei cunfinass cun la temeletgadad ni cun la tendenza da sefar bials avon tuts. E lu: La sabientscha ei humiliteivla; la persuna savieivla sa valutar tut, carezar tut, selegrar de tut; mo sia persuna stat buc enta peis al carezar, selegrar, e far dil bien; ella svanescha davos il bien ch’ella fa. La sabientscha dat substanza a tschellas vertids, perquei ch’ella vesa igl entir ella dretga glisch e regala harmonia agl entir sedepurtar human. Schi gronda ei la sabientscha, ch’ella vegn considerada a pèr cun Dieus sez. «Dai a mi la sabientscha che stat sil tron sper tei», roga il retg Salomon (Sab 9,4).
E nus? Per tgei rughein nus? Rugar per las dretgas caussas, p.ex. per sabientscha, ei gia in segn da sabientscha.
Sab 7,7–11
Jeu hai rugau, e l’enconuschientschaprudientscha ei vegnida dada a mi;
jeu hai supplicau, ed il spért dalla sabientscha ei vegnius enten mei.
Jeu hai preferiu ella a scepters e trons –
la rihezia hai jeu apreziau nuot en cumparegliaziun cun ella,
e crappa preziusa hai jeu buca mess a pèr ad ella;
pertgei tut igl aur ei en vesta dad ella sco empau sablun,
e sper ella vegn igl argien tenius per lozza.
Dapli che sanadad e bellezia hai jeu carezau ella,
e jeu hai preferiu da posseder ella, plitost che la glisch,
pertgei sia tarlischur stezza mai.
Da tut bien hai jeu retschiert ensemen cun ella,
en ses mauns era rihezia senza mesira.
