da Flurina Cavegn-Tomaschett
La lecziun raquenta co Dieus cloma Ezechiel sco profet en siu survetsch. Igl ei in temps cun bia embrugls. La tiara da Juda ei vegnida conquistada dils Babilons. La classa superiura dils Israelits, denter els era Ezechiel, ei deportada a Babilon. La tiara d’Israel spera aunc adina da saver sedustar enviers ils Babilons cun intrigas politicas. Il profet Ezechiel denton metta tutta speronza en Diu e sefida ch’el vegn a liberar els.
Il pensum dad Ezechiel ei buca quel da converter il pievel entras gronds plaids. Siu pensum ei sulettamein quel da menar il pievel d’Israel all’enconuschientscha «ch’in profet ei en lur miez». E sco quei ch’el ei en lur miez, aschia astga il pievel era esser segirs, che Dieus ei en lur miez, era sch’els secuntegnan sco rebels enviers el.
Ez 2,2–5
Lez dis ei il SpertEi da capir cheu sco flad da veta. vegnius en mei, sco el veva detg a mi, ed ha tschentau mei sin peis. E jeu hai udiu enzatgi che ha plidau cun mei. Quel ha detg a mi: Fegl dil carstgaun! Jeu vi tarmetter tei tier ils fegls d’Israel, ils rebels, che ein serebellai encunter mei. Els e lur perdavons ein serevoltai encunter mei entochen il di dad oz. Jeu vi tarmetter tei tier ils fegls cun fatscha arroganta e cor endiriu. E ti dueis dir ad els: Aschia plaida Dieus il SegnerTipica fuorma d’introducziun dils messadis profetics.! E ch’els teidlien ni ch’els laschien star – els ein gie ina casa da rebelliun – els dueien vegnir pertscharts ch’in profet ei en lur miez.
