da sora Armina Maissen
E Jesus ha plidau: «Il semnader ei ius a semnar…» Quella semeglia lai passar mia regurdientscha el temps da mi’affonza cu nies bab semnava. Ei era in mument da grondezia cun tut speziala atmosfera. Nus buobas pintgas sesevan quietamein agl ur digl èr e miravan co il bab semnava. Ils pass dil bab, ils moviments da siu bratsch e siu maun eran ina ceremonia sublima. Ils garnins curdavan sco radis giu sin il tratsch frestg. Finiu da semnar vegneva il bab al cantun digl èr e prendeva giu sia capiala. Lu fageva el ina gronda crusch cun siu maun sin il tratsch digl èr e suenter rugavan nus ensemen in paternies. El surdava aschia il quitau dalla prosperaziun al bien Diu, dal qual tut il bien vegn.
Nies bab semnava sapientivamein e cun cor. El tschentava cun sia cardientscha e fidonza il fundament per ina buna raccolta. E quei era la tenuta da nies bab buca mo el semnar, mobein en sia veta insumma. El tedlava sin siu intern e tschaffava il plaid da Diu. In agir sin fundament da tala cardienstscha e fidonza porta senza dubi grond fretg. Ventira sco tribulaziun daventan cheutras il cultem che sustegn il process dalla madiraziun.
Mt 13,1–23
1Gliez di ei Jesus ius ord casa e semess giu alla riva dil lag. 2E grondas fuolas ein serimnadas entuorn el, aschia ch’el ei semess en ina barca e sesius leu; e tut il pievel steva alla riva. 3Ed el ha plidau cun els da bia caussas en semeglias. El ha detg: Il semnader ei ius a semnar. 4Ferton ch’el semnava, ei in ton (dil sem) curdaus sigl ur dalla via, ed ils utschals ein vegni ed han piclau si tut. 5Auter ei curdau sin terren carpus, nua ch’ei fuva pauc tratsch. Beinspert ha quei entschiet a pruir, perquei ch’il tratsch era buca profunds. 6Mo cura ch’il sulegl ei vegnius pli ferms, ei il schiermet vegnius barslentaus, e perquei ch’el veva buca ragisch, eis el seccaus. 7Auter sem ei curdaus ella spinatscha, e la spinatscha ei carschida ed ha stinschentau el. 8Auter ei curdau sin bien terren ed ha purtau fretg: Tschien, sissonta ni trenta per in. 9Tgi che ha ureglias, teidli.
10Ed ils giuvnals ein s’avischinai ad el ed han detg: Pertgei plaidas ti en semeglias cun els? 11El ha rispundiu ad els: A vus eis ei dau d’enconuscher ils misteris dil reginavel da tschiel, mo als auters eis ei buca dau. 12Tgi che ha, a lez vegn aunc dau, ed el ha abundonza. Mo tgi che ha nuot, da lez vegn aunc priu quei ch’el ha. 13Per il sequent motiv plaid’jeu en semeglias cun els: Perquei ch’els vesan e vesan tuttina buc ed audan senza udir ni capir.
14Aschia secumpleina per els la profezia da Jesaja che ha detg:
Vus vegnis bein ad udir, mo tuttina buc a capir.
Vus vegnis bein a veser, mo tuttina buc a tschaffar.
15Endirius ei il cor da quei pievel.
Cun las ureglias audan els mal;
els han serrau lur egls, per ch’els vesien buca cun ils egls
ni audien cun las ureglias
ni tschaffien cun lur cor e seconvertien
e jeu fetschi sauns els.
16Mo beai ein vos egls, perquei ch’els vesan! Beadas vossas ureglias, perquei ch’ellas audan! 17En verdad, jeu ditgel a vus: Bia profets e gests han desiderau da veser quei che vus veseis ed han buca viu, d’udir quei che vus udis ed han buc udiu.
18Sche tedlei pia vus la semeglia dil semnader. 19Sch’enzatgi teidla il plaid dil reginavel senza capir el, vegn il nausch ed engola quei ch’ei stau semnau en siu cor. Quei ei quel ch’ei semnaus agl ur dalla via. 20Quel ch’ei semnaus sin terren carpus, ei quel che auda il plaid ed accepta quel immediat cun legria. 21Mo el ha buca ragisch en sesez e viva mo dil mument. Vegn ina tribulaziun ni persecuziun pervia dil plaid, sche croda el immediat. 22Quel ch’ei vegnius semnaus ella spinatscha, gliez ei il carstgaun che teidla il plaid, mo ils quitaus da quest mund ed il surmenem dalla rihezia stinschentan il plaid, ed el resta senza fretg. 23E quel ch’ei vegnius semnaus sin bien terren, gliez ei il carstgaun che teidla il plaid e tschaffa el. Ed el porta fretg: Tschien, sissonta, ni trenta per in.
