da sur Marcus Flury
Cu in carstgaun nescha, dian ins: El ha cattau ad agur la glisch dil mund. Arver ils egls e veser il contuorn ei in impurtont pass sin la via dalla veta. Quei raquent da quel che fuva tschocs da naschientscha enneu e che vegn medegaus, san ins era veser sco ina semeglia che muossa la via all’enconuschientscha che Jesus ei il Fegl dil carstgaun. Il bogn el puoz da Siloa ha aviert al tschiec ils egls. Mo el medem mument ha el era cartiu en quel ch’ei la glisch dil mund. Sa quei puoz buca era esser ina semeglia pil bogn dil Batten?
Ils discuors denter igl um ch’ei staus tschocs ed ils farisès e la cuntraversa ch’els han denter els muossa ch’els daventan sezs adina pli tschocs. Els ein sco tschorventai entras lur imaginaziuns e normas religiusas, sco per exempel la lescha dil sabat che vul gie possibilitar al carstgaun da saver veser la scaffiziun e da selegrar dad ella. Els paran da veser, mo vesan buc. Il tschiec denton daventa veramein in che vesa e che anfla entras ils plaids da Jesus alla risposta en cardientscha: «Jeu creiel, Signur!»
Gn 9,1–41
1Mond per via ha Jesus viu in um che fuva tschocs da naschientscha enneu. 2Ses giuvnals han dumandau el: Rabbi, tgi ha fatg puccau, el ni ses geniturs, ch’el ei naschius tschocs? 3Jesus ha rispundiu: Ni el ni ses geniturs han fatg puccau, mobein las ovras da Diu duein semanifestar vidad el. 4Tochen ch’igl ei di stuein nus far las ovras da quel che ha tarmess mei; ei vegn la notg, nua che negin sa operar. 5Aschiditg che jeu sun el mund, sun jeu la glisch dil mund. 6Suenter quels plaids ha el spidau giun plaun; lu ha el fatg cun la spida ina maulta, ha furschau quella sils egls al tschiec e detg ad el: 7Va e selava el puoz da Siloa! – translatau vul quei dir il Tarmess. El ei ius e selavaus e turnaus ch’el veseva.
8Ils vischins ed auters che vevan viu el pli baul a rugond schevan: Ei quei buc igl um che seseva e rugava? 9Zacons schevan: Igl ei quel. Auters manegiavan: Na, el mo semeglia quel. 10El sez denton scheva: Jeu sun quel. Cheu han ei emparau el: Co ein tes egls vegni aviarts? 11El ha rispundiu: Igl um ch’ins numna Jesus ha fatg ina maulta, furschau quella sin mes egls e detg a mi: Va al puoz da Siloa e selava! Jeu sun ius e selavaus ed hai viu. 12Ei han dumandau el: Nua ei quei um? Ed el ha rispundiu: Jeu sai buc.
13Lu han ei menau igl um ch’era staus tschocs tier ils farisès. 14Il di che Jesus veva fatg la maulta ed aviert ils egls ad el, fuva in sabat. 15Era ils farisès han emparau, co el hagi survegniu la vesida. Igl um ha detg ad els: El ha furschau ina maulta sin mes egls, lu sun jeu selavaus, ed ussa vesel jeu. 16Zacons dils farisès han manegiau: Quei carstgaun sa buc esser da Diu, perquei ch’el tegn buc il sabat. Auters denton han detg: Co sa in carstgaun puccont far talas enzennas? Aschia ha ei dau ina cuntraversa denter els. 17Cheu han ei aunc inaga dumandau il tschiec: Tgei dias ti dad el? El ha gie aviert ils egls a ti. Igl um ha dau per risposta: El ei in profet. 18Mo ils Gedius han buca cartiu ch’el seigi staus tschocs ed hagi puspei survegniu la vesida. Perquei han els clamau ils geniturs dil medegau 19ed emparau lezs: Ei quei vies fegl, dil qual vus pretendeis ch’el seigi naschius tschocs? Sche daco vesa el ussa? 20Ses geniturs han rispundiu: Nus savein ch’el ei nies fegl e ch’el ei naschius tschocs. 21Mo daco ch’el vesa ussa ni tgi che ha aviert ils egls ad el, gliez savein nus buc. Dumandei el sez, el ei vegls avunda e duei dar plaid e fatg. 22Quei han ses geniturs detg, perquei ch’els vevan tema dils Gedius; pertgei ils Gedius vevan gia decidiu da sclauder dalla sinagoga scadin che renconuschessi Jesus sco Messias. 23Perquei han ses geniturs detg: El ei vegls avunda, dumandei el sez. 24Cheu han ils farisès clamau per la secunda ga igl um ch’era staus tschocs ed han detg ad el: Dai honur a Diu! Nus savein che quei carstgaun ei in puccont. 25El ha rispundiu: Jeu sai buc, sch’el ei in puccont. Ina caussa denton sai jeu: Jeu fuvel tschocs, ed ussa vesel jeu. 26Els han turnau ad emparar el: Tgei ha el fatg cun tei? Co ha el aviert ils egls a ti? 27El ha rispundiu: Jeu hai gia detg a vus, e vus veis buca tedlau. Pertgei leis turnar ad udir? Leis forsa era vus daventar ses giuvnals? 28Cheu han ei insultau el e detg: Ti eis in giuvnal da quei carstgaun, nus essan giuvnals da Moses. 29Che Dieus ha plidau cun Moses, gliez savein nus, mo da quel savein nus gnanc, danunder ch’el ei. 30lgl um ha rispundiu ad els: Quei ei tuttina remarcabel che vus saveis buca danunder ch’el ei, e dasperas ha el aviert ils egls a mi. 31Nus savein che Dieus exauda buca pucconts, mobein ch’el exauda mo quel che ha tema da Diu e fa sia voluntad. 32Aunc mai han ins udiu ch’enzatgi hagi aviert ils egls ad in ch’ei tschocs da naschientscha enneu. 33Sche quel fuss buca da Diu, vess el saviu far nuot. 34Els han rispundiu ad el: Ti eis naschius entirs ed entratgs en puccaus, e ti vul instruir nus! Lu han ei catschau giuado el.
35Jesus ha udiu ch’ei vevan catschau giuado el. Scuntraus cun el, ha el dumandau: Creias ti el Fegl dil carstgaun? 36Igl um ha rispundiu: Tgi eis ei, Signur? Di, per che jeu sappi crer enten el! 37Jesus ha detg: Ti has viu el; igl ei quel che plaida cun tei. 38E l’auter ha detg: Jeu creiel, Signur! ed ei sefiers giun plaun avon el. 39E Jesus ha cuntinuau: Per far dertgira sun jeu vegnius en quest mund, sinaquei ch’ils tschocs vesien e quels che vesan daventien tschocs. 40Zacons farisès che fuvan leu cun el han udiu quei e dumandau el: Essan era nus tschocs? 41Jesus ha dau per risposta: Sche vus fusses tschocs, vesses vus buca puccau; mo vus scheis: Nus vesein! E perquei resta vies puccau.
