dad Ursicin G. G. Derungs-Bartolomei
Cun il capetel 12 digl evangeli de Gion s’avischina gia il raquen della davosa tscheina culs giuvnals, ils discuors de cumiau e la Passiun. Mo ordavon plaida igl evangeli d’entgins Grecs che s’avischinan a Filip e dian: «Nus lein veser Jesus!» Igl ei Grecs, pagauns, che sesanflan a Jerusalem. Mo tgei Jesus sepresenta? Igl ei quel che sa ch’el ei destinaus da murir vergugnusamein, crucifigaus. Senza gloria. El di: «Ussa ei mi’olma consternida», zaccudida el pli profund. Quei ei sia realitad humana avon la passiun! Auter che «gloria». El supplichescha: «Bab, glorifichescha tiu num!» Silmeins tiu num, vuless ins tertgar! Cheu vegn ina vusch dal tschiel: «Jeu hai glorificau el e vegn danovamein a glorificar». Mo la vusch ch’ils presents audan, duei buca vegnir capida. Aunc buc! Dad in maun la realitad humana digl Jesus historic, siu murir. Da l’auter maun la gloria che vegn da Diu, il Bab, da quei Diu che «negin ha mai viu» (Gn 1,18). Ed aschia tuornan ins alla realitad terrestra de Jesus. Per semetter oz ed adina puspei en retscha culs «Grecs», pagauns, e dir: «Nus vulein veser Jesus!» Quei tonscha. Pertgei «Tgi che vesa mei, vesa il Bab» (Gn 14,9; 12,45).
Gn 12,20–33
20Era zacons Grecs fuvan denter ils pelegrins che levan adurar Diu duront la fiasta. 21Quels ein vegni tier Filip che fuva da Betsaida en Galilea. Ei han supplicau el culs plaids: Signur, nus lessen veser Jesus. 22Filip ei ius ed ha detg quei ad Andriu; Andriu e Filip ein i ed han detg ei a Jesus. 23Jesus denton ha rispundiu ad els e detg: L’ura ei vegnida ch’il Fegl dil carstgaun vegn glorificaus. 24Pilver, pilver, jeu ditgel a vus: Sch’il semsalin croda buc el tratsch e miera, resta el persuls; mo sch’el miera, porta el bia fretg. 25Quel che tegn car sia veta, piarda ella; mo quel che odiescha sia veta en quest mund, vegn a salvar ella per la veta perpetna. 26Quel che vul survir a mi, duei suandar mei; e nua che jeu sun, leu vegn era quel che survescha a mi ad esser. Quel che survescha a mi, vegn il Bab ad undrar.
27Ussa ei mi’olma agitada. Tgei duei jeu dir? Bab, spendra mei da quell’ura? Mo perquei sun jeu gie vegnius en quest’ura. 28Bab, glorifichescha tiu num! Cheu han ins udiu ina vusch giu da tschiel: Jeu hai glorificau e tuornel a glorificar. 29Il pievel che fuva presents ed ha udiu quei scheva: Ei ha tunau. Auters schevan: In aunghel ha plidau cun el. 30Jesus ha rispundiu e detg: Buca per amur da mei ha quella vusch resunau, mobein pervia da vus. 31Ussa eis ei dertgira sur da quest mund; ussa vegn il regent da quest mund fiers giuado. 32Mo cu jeu sun alzaus dalla tiara, vegn jeu a trer tuts tier mei. 33Quei ha el detg per dar d’entellir, da tgei mort ch’el vegni a murir.
